Propostes didàctiques i Mètode

El número 88 de la Revista Mètode ha vingut amb un monogràfic sobre plantes titulat "El jardí animat - Propostes didàctiques per a gaudir de les plantes", de MªJosé Carrau, Pepa Rey, Olga Ibáñez i el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic. 

La veritat és que està prou bé. El llibret consisteix en una vintena d'experiments que es poden fer amb les plantes i, sense cap dubte, són un bon recurs didàctic. A més, la major part dels materials es pot emprar també a les escoles, per tant el recurs és per a totes les edats. 

Ara bé, ho sent, però això no són "propostes didàctiques", contràriament al que indica el títol. Una proposta didàctica són un conjunt d'activitats (no en el sentit d'"Activitat" que apareix en els capítols d'aquest llibret) que orienten l'aprenentatge d'uns continguts i unes destreses al voltant d'un tema determinat, i que segueixen una metodologia determinada. 

En aquest cas, cada capítol comença per una introducció teòrica i històrica o que fica en context l'experiment i els elements involucrats. Després, hi ha una "Activitat" que consisteix en consells sobre la recepta experimental que apareix a continuació o bé en certa informació al voltant del material emprat. Finalment, s'indiquen els passos per a fer un experiment, tipus "recepta", del pal "Materials necessaris: bla bla bla. Pas 1) Es fica tal producte en tal recipient. Pas 2) Bla bla bla. Pas n) Buala!".

No sols és que no hi ha preguntes obertes que conviden a la investigació d'un determinat concepte, és que tampoc hi ha cap tipus de fil argumental consistent en enunciats o preguntes dirigides a les alumnes. Ni cap metodologia. A més, cau en la confusió típica de què "fer experiments" és "didàctic" per sé. Com si el coneixement arribara de manera completament empírica [1], sense cap necessitat de fer construccions d'hipòtesis basades en altres coneixements, que es puguen contrastar, i on l'elaboració de conclusions és fonamental. No, ¡experimentando se aprende!

No pretenc criticar el contingut del llibre com a RECURS, que, tal i com he dit al principi, crec que està molt bé. El que sí que critique és l'ús del binomi "propostes didàctiques" per indicar una cosa que no és. Dir que això són propostes didàctiques és menysprear la didàctica.

Segurament no és Mètode un exemple paradigmàtic d'aquest menyspreu, sent la revista que és i d'on ve. O sí, si entenem que, sent previsament Mètode una revista de divulgació científica de la Universitat de València, hauria de tenir ben clara aquesta diferència entre recurs i proposta didàctica.

Els abusos del llenguatge són molt comuns. No és la didàctica l'única que els pateix (dir que alguna és "didàctica" es fa massa a la lleugera). També passa amb la paraula "teràpia", per exemple, fins al punt que, quan sent un nom acabat en -teràpia, per a mi ja perd credibilitat. L'abús del terme i el seu ús inapropiat (cromoteràpia, ozonoteràpia, teràpia floral, etc.) s'ha extralimitat tant, que ja la pròpia paraula ha perdut respecte, encara que estiga en el context adequat. I no vull parlar de l'ús de la "quàntica" en productes de neteja o, precisament, com a teràpia.

Fer valer una disciplina, un cos de coneixements o una professió també passa per respectar el llenguatge.

[1] http://www.raco.cat/index.php/ensenanza/article/viewFile/50606/92617